PAREM-NOS, DEIXEM DE CÓRRER
Què ens està passant? ¿Com és que allò que és pròpiament humà: pensar, reflexionar, cercar, preguntar-se, és el que menys fem?
Quina societat estem creant que ens hem quedat sense espais de silenci. Quan va ser l’últim cop que vas estar 15’ minuts en silenci per poder pensar? Mirant la teva vida, el que sents, el que et passa, tot preguntant-te: sóc feliç? Què em mou? Què m’omple? Què persegueixo? Què hauria de canviar a la meva vida? Per què estic una mica trist? Per què he reaccionat d’aquella manera? Com és que aquestes preguntes han desaparegut de les nostres vides?
Deia Sòcrates: “La vida examinada és l’única que mereix ser viscuda”. Si no ens aturem, estem vivint la vida o la vida ens viu a nosaltres?. I un altre del seu temps, Pitàgores, diu: ”El comienzo de la sabiduría es el silencio”.
Escriu Henri Nouwen a “El camino del corazón”: “La soledad es el horno de la transformación. Sin soledad seguimos siendo víctimas de nuestra sociedad, seguimos enredados en las ilusiones de nuestro falso yo. Para el cristiano la soledad no es un lugar terapéutico privado, sino el lugar del encuentro con Jesucristo, el lugar de la conversión, el lugar donde muere el viejo yo y nace uno nuevo, el lugar donde emerge el hombre nuevo y la mujer nueva”.
El silenci ens porta a la pregunta i la pregunta a la reflexió i la reflexió a viure una vida mes plena, més autèntica. Hi ha un text molt maco que ens parla de la pregunta. Diu l’encíclica “Fides et Ratio” del Papa Joan Pau II: “D’altra banda, una simple mirada a la historia antiga mostra amb claredat com en diversos llocs de la terra, marcats per cultures diferents, brollen al mateix temps les preguntes de fons que caracteritzen el recorregut de l’existència humana:
Qui sóc?
D’on vinc i on vaig
Per què existeix el mal?
Què hi ha després de la mort?
Existeix Déu?
A aquestes preguntes podríem afegir-ne d’altres:
Què em mou?
En tinc prou?
Què em fa feliç?
Què desitjo?
Sóc feliç?
Per què sento…?
Per què desitjo …?
Continua dient el Papa “Aquestes mateixes preguntes les trobem en els escrits sagrats d’Israel, però apareixen també en els Veda i els Avesta; les trobem en els escrits de Confuci i Lao Tse i en la predicació dels Tirthankara i de Buda; així mateix es troben en els poemes d’Homer i en les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, com també en els tractats filosòfics de Plató i d’Aristòtil. Són preguntes que tenen llur origen comú en la necessitat de sentit que des de sempre insta en el cor de l’home: de la resposta que hom doni a aquestes preguntes, en efecte, depèn l’orientació que donarà a llur existència”.
Carai! Fixeu-vos “de la resposta que hom doni a aquestes preguntes, .., en depèn l’orientació que donarà a llur existència”.
Aquestes preguntes habiten en el cor de l’home. Podem estar distrets, mirar cap a altres cantons, però la pregunta està allà. I la pregunta m’obre al misteri. Cal donar veu, donar espai, a aquestes preguntes persistents que habiten en el cor de l’home.