Parròquia

L'autor del quadre és Marko Rupnik, un jesuïta eslovè que és pintor i teòleg. Et proposo fer una contemplació gustosa del quadre i amb l'ajuda de Déu anar penetrant en el que vol dir un matrimoni en Crist.

Es conta de la vida d'una parella que tenia un remei per a quan passaven un moment difícil en la seva vida conjugal. Quan notaven que el seu amor es refredava i perdia frescor, quan el cor s'anava assecant i esquerdant, ells anaven a passejar cap a un solitari bosc d'avets. En aquell lloc corrien els rierols, el sol acariciava la cara després que els seus llamps fossin disseminats pel brancatge. Caminaven agafats de la mà fins a una font. Aquella era la font on s'havien promès amor per primera vegada quan encara eren joves. En aquest lloc és on van decidir casar-se. De l'aigua d'aquella font van rebre el baptisme els seus fills. Allí parlaven dels seus problemes, dels seus maldecaps i en aquell lloc rebien nova llum per a encarar-los. Allí tot parlava d'amor, d'unió, de reconciliació. Beure junts de la mateixa aigua viva purificava els recels, i refrescava l'amor que es tenien...

Aquells que s'estimen tenen necessitat d'una font que regui el terreny del seu cor perquè germinin les flors del paradís. Tot matrimoni necessita una font d'amor. Però quina font podrà mantenir sempre esplendorós i tendre un matrimoni?

La font de la vida sol es troba en Crist: “Si algú té set, que vingui a mi i begui. Com diu l'Escriptura: D'allò més profund de tot aquell que cregui en mi brollaran rius d'aigua viva” (Jn 7,37-38).

En el dibuix veiem un matrimoni abraçat a Crist i és que quan es rep el sagrament del matrimoni, aquella parella s'empelta en Crist, entra en el Crist, com el braç de l'home que penetra el Crist. Fixa't en com la dona acaricia el rostre de Crist, ens parla de la relació d'amistat, d'amor entre Crist i vosaltres.

Fixa't en les galtes que s'acaricien en el dibuix. Això ens vol dir que el matrimoni ha d'estar ple de gestos de tendresa, de petits detalls, l'amor necessita expressar-se, requereix ser dit (no ha de ser una cosa només pressuposada).

Però aquesta tendresa ha de ser expressió d'un amor tan fort que és capaç d'estimar com Crist va estimar. La creu de Crist és sempre el model de l'amor. La persona humana és creada per a poder estimar a aquesta altura. L'amor autèntic és el que dóna la vida per l'altre, se sacrifica per ell i l'estima amb un cor indivís. No permet que altres “amors” tinguin cabuda en el cor (altres persones, el treball, els entreteniments...). És l'amor que flueix de la presència de l'altre,  l'amor que busca sempre una major comunió i mai s'acontenta amb la que ja té.

Poder estimar a l'altura de Crist ens és impossible per les nostres pròpies forces, però ho podem rebre com un do. Només si estem units al cep veritable podrem estimar amb el mateix amor que corre per les seves venes. Si tinc l'amor de Crist puc estimar com Crist. El Senyor ens el recorda:

“Romaneu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com els sarments, si no estan en la vinya, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc la vinya i vosaltres els sarments. Aquell matrimoni que està en el meu jo en ell, dóna molt fruit, perquè sense mi no podeu fer res”.

Fixa't com aquest matrimoni beu de la mateixa font que és el costat obert de Crist del qual brolla sang i aigua. Aquesta sang és l'Eucaristia. L'Eucaristia és el sagrament de la unitat. Entren en comunió amb Crist! Com més units estiguem a Crist més units estem entre nosaltres.

Per això quan hi ha problemes en el matrimoni cal anar a Crist que és l'únic que pot renovar l'amor, l'únic que pot curar les ferides... Crist és l'únic que pot, com en Caná de Galilea, que l'aigua es transforma en el millor vi (Jn 2,1-12).

Fixa't com en el dibuix els dos cònjuges formen un sol cos: El dia de la celebració del matrimoni en Crist es produeix una unió profundíssima:

“Jesús els va dir: ‘No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, donis del principi, els va fer home i femella?’. I que va dir: ‘Per això deixarà l'home al seu pare i a la seva mare per a unir-se a la seva dona, i els dos seran una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. El que Déu ha unit, que l'home no el separi’” (Mt 19,4-6).

 

Sou una sola carn!! Que bellesa!!
 

El matrimoni en el dia de l'el seu casament prometen davant Déu que es donen l'u a l'altre fins que la mort els separi. Ara bé no sols ells fan un compromís. També Crist fa un compromís amb ells, d'estar constantment vivint enmig d'aquell matrimoni i de no parar fins que entre ells hi hagi un amor com el que Crist ens va manifestar en la creu.

No és el mateix haver rebut el sagrament del matrimoni que no haver-lo rebut. No és el mateix. No es viu igual la vida de parella, si no el sagrament no tindria cap sentit. Pel sagrament del matrimoni Crist es compromet a caminar amb els esposos, reforçar el seu amor, a enrobustir-lo, a enaltir-lo. Crist no deixa d'actuar mai en aquest matrimoni que en casar-se per l'Església li han obert la porta i li han dit “Vine i ajuda'ns, que nosaltres solos no podem”.

Casar-se no és una celebració i ja està, és una opció de vida. D'obrir la porta a Déu perquè ell entri en la vostra llar. Si desitgeu fer això, podeu venir al despatx parroquial i ho parlem (fes clic aquí per a contactar).