«Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu»
(1 Pere 2,5)
Un cop vaig sentir dir a un bisbe que «hi ha dues formes de ser al món: una, veure que passen coses; l'altra, fer que passin coses». Aquesta reflexió em va agradar molt i em va convidar a reflexionar en diversos moments de la vida.
Nosaltres, en aquest 2024, estem celebrant els 1.120 anys de la parròquia i del poble. Sobre aquest fet tan rellevant, voldria destacar dues idees.
La primera, agrair tot el que altres persones han fet per nosaltres. No som els primers aquí, molts ens han precedit. Per això m'agradaria aplaudir totes aquelles persones de bona voluntat que han fet el bé en aquesta parròquia i en aquest poble.
La segona idea: Déu vol que siguem pedres vives. Una església la formen moltes pedres ben posades. Però una comunitat no la formen pedres, les persones som pedres vives! Amb la nostra sola presència podem fer que la vida dels que ens envolten sigui més completa, més feliç... Podem donar molta vida. Ens farà bé a tots que cadascú es pregunti: «què aporto jo a la societat, a la meva família, a la feina, als amics...?»
Amb els meus millors desitjos, us faig arribar una afectuosa salutació i que Déu us continuï beneint a tots.
Comments