MOLT MÉS QUE UN CLUB

«Tots els creients vivien units»

Fets dels apòstols 2,44

Què fa que un club de futbol sigui més que un lloc on s’aprèn a jugar i a competir? Hi intervenen molts factors. Les seves senyes d’identitat, la visió de futur que tingui, la missió que intenti dur a terme, els valors que l’impregnen i també el seu estil de joc. Sobretot, però, per dir «més que un club», s’hi ha de poder veure un valor afegit que depassa l’estrictament futbolístic.

Una parròquia reuneix molta gent, persones de totes les edats i en diversos moments vitals. Sovint, la gent de la parròquia es troba en un mateix lloc, un dia a la setmana, com els aficionats que van al camp el dia de partit. Aquest lloc és l’església, per celebrar l’Eucaristia el diumenge.

La parròquia, efectivament, es troba a l’església per celebrar la fe el diumenge. Però és molt més que el temple. És una comunitat de persones amb necessitats profundes, amb fe i amb ganes de trobar-se, de compartir la vida, de formar-se i de servir.

I si la parròquia no fos només un lloc on anar, com qui va a un estadi el dia de partit? I si fos un lloc on passessin coses, on es compartís la vida, on poguéssim trobar-nos amb Déu i amb els altres, on cadascú pogués descobrir que té alguna cosa per aportar?

Una parròquia no és només un edifici ni un horari. És una comunitat. I una comunitat és viva quan acull, acompanya, celebra, serveix, forma i surt a l’encontre.

Per això, més que preguntar-nos quanta gent ve a la parròquia, potser ens hauríem de preguntar: quanta vida genera la nostra parròquia?

Aquest és el somni: una parròquia viva que genera vida.