Immaculada. De la Mare de Déu es diu que és "immaculada". Aquesta paraula ve del llatí i significa "sense taca". Una màcula és una taca, és a dir, que a la seva ànima no té la "taca" del pecat original.
 

Ave Maria. "Ave" era en llatí, la llengua dels romans, una salutació, com dir "Hola!", però possiblement menys informal i més general. Quan l'arcàngel Gabriel s'apareix a la Verge Maria per preguntar-li si volia ser la mare de Jesús (l'Anunciació), la saluda dient-li "Ave, Maria". La nostra pregària principal per ella és l' "Ave Maria", i va néixer a l'Edat Mitjana al segle IX.
 

En blau. El blau és el color de la Mare de Déu perquè als segles XII i XIII (Edat Mitjana) el culte a la Mare de Déu es va estendre per tota Europa. A les imatges es reservava el millor material per representar-la i s'utilizava per aconseguir color blau el lapizlàzuli, una pedra preciosa llavors tan valuosa com l'or. 
 

Advocació. Segurament has sentit alguna vegada dir a la gent "Avui és Santa Montserrat" o "Avui és Santa Pilar". En realitat quan diem Montserrat, Roser, Assumpció, Guadalupe, Pilar, Lourdes... parlem d'una "advocació". És a dir, una manera de referir-se als fets de la vida de Maria, de les seves qualitats o, fins i tot, dels llocs que hem dedicat per a ella. Però no es tracta de "Verges diferents", sempre és la mateixa Maria + de + advocació. I encara que la Verge sempre és supersanta, hem de dir: Avui és el dia de la Mare de Déu de... (l'advocació que correspongui).
 

Aparicions. Una aparició és una manifestació de la Mare de Déu. Algunes són reconegudes per l'Església catòlica, però d'altres no. La primera de la història reconeguda, és la de la Mare de Déu del Pilar, que es va mostrar a l'apòstol Santiago (el de Compostela) a Saragossa.